Portada del llibre

Portada del llibre

El rosal

Manual del buen aficionado.

Francisco Ferrer Martí i P.J. Salvador Palomo

Edicions Mundi Prensa 1991.

Potser, després de roses de España és un dels millors llibres en castellà que s’han publicat, els seus autors son dues persones força conegudes dins de la  rosalistica espanyola, Francisco Ferrer hibridador de roses  valencià i PJ Salvador Enginyer agrònom i gran aficionat a les roses.

El llibre s’estructura en set capítols , cinc annexes, glossari i bibliografia. Podem dir que de forma amena i sintètica fa un ample recorregut pel món de les roses. Des de la rosa a la antiguitat i el seu recorregut al llarg de la nostra història, passant per la classificació botànica i la  genealogia dels rosers, fins qüestions més practiques com la,  hibridació, el conreu dels rosers i les seves plagues,  malures i els seus tractaments o la  selecció de determinades varietats per tipologies.  En els annexes podem trobar des de receptes de cuina, clau analítica per classificar rosers, adreces d’entitats i roserars i un apartat de morfologia.

En resum, el llibre no deixa de tractar  pràcticament cap element relacionat amb el món de les roses i encara que està fet amb una edició senzilla reuneix forces imatges, dibuixos i esquemes que el fan força pràctic.

Es va fer una edició limitada i és força difícil de trobar en llibreries, tot i que, de segona mà es pot aconseguir algun que altre exemplar.

 Autor: Jules Gravereaux

Editat: Éditions d’Art et de Littérature, París Editorial Richardin, 1912.

Idioma: francés

106 pagines, 4 gravats en B/N, 5 làmines a color de roses de Redouté. Nombrosos dibuixos decoratius i de roses botàniques en B/N

Sobre l’autor Jules Gravereaux Jules

Gravereaux va néixer l’1 de maig de 1844 a Vitry-sur-Seine, treballa com ajudant de merceria i posteriorment com venedor. La propietària, del negoci, al morir sense hereus, va donar les seves accions als empleats amb més antiguitat, entre ells J. Grevereaux. Als 48 anys va hereta suficients accions com per retirar-se. Casat al 1873 amb Laura Thuillier. Al 1892 va comprar una gran propietat a Hay i al 1899 va començar a construir el roserar més important d’Europa amb el famós arquitecte paisatgista Edouard André. Jules Gravereaux va  participar en la recuperació de la col·lecció de roses de Joséphine de Beauharnais al Chateau de  la Malmaison. Aquesta idea  és també l’origen del roserar del parc de Bagatelle, així com del de  l’Elisi. Va ser condecorat amb la Legió d’Honor i proclamat Comandant del Mèrit Agrícola per al desenvolupament del gust dels jardins de roses i rosers. El 1914, la ciutat de L’Haÿ pren el nom de Hay-les-Roses.  Jules Gravereaux , va morir a París el 23 març de 1916

La Malmaison

El 1799, Napoleó Bonaparte i la seva esposa Josefina estableixen la seva residència al castell de La Malmaison. Quan es separen el 1809, Josefina rep la propietat del castell. La Malmaison és   la seva gran obra. És ella qui l’embelleix i orienta les transformacions en el Castell i els seus voltants. Quan s’instal·la al castell, el parc de 30 hectàrees es trobava en ruïnes. Josefina s’ocupa de posar el castell en condicions i fer les modificacions necessàries, però el veritable mèrit de La Malmaison va ser, sens dubte, el seu parc i sobre tot el seu roserar. Josefina privilegia les roses. Es va mantenir en contacte amb hibridadors europeus i li va donar a l’activitat un impuls inaudit. El seu Roserar era únic: hi va reunir prop de 250 varietats de roses. En el volum “Les Roses”, Redoute va representar a una gran quantitat d’elles (es creu que prop de 117 dibuixos pertanyien a espècies de La Malmaison). Josefina volia, a més, portar un estudi científic de la seva col.lecció. Per  això contracte al no menys famós Pierre Joseph Redoute, magnífic aquarel•lista i botànic. Els exemplars de la col•lecció de Josefina mereixien un estudi detallat del que s’encarregava Bonpland i Vententat, que estaven acompanyats de les precioses aquarel•la de Redoute. Es van fer diverses edicions d’elles: “El jardí de La Malmaison” (1805-1808)

El llibre

El llibre fa una reflexió sobre la importància de la iniciativa de Josefina en aquest intent de portar, en un sol espai, totes les roses conegudes fins el moment i de rodejar-se de persones de coneguda reputació, en l’àmbit botànic,  per tal de poder fer un estudi exhaustiu de les mateixes.

Jules Gravereaux, fa un repàs de l’evolució de les roses al llarg del temps fins situar-les en aquesta idea de Josefina de poder reunir-les en un sol parc. Desprè, fa una reconstrucció de la col·lecció que es va poder reunir en aquells moments i una descripció de 179 de les roses que van formar part del roserar. El llibre vol situar aquest moment en que, sens dubta, va ser un impuls important pel coneixement de la rosa a Europa i al món. La seva recerca va aconseguir que la rosa, que   era considerada una flor anglesa i holandesa, fons també una flor francesa. L’autor explica el mètode que va seguir per tal de poder reconstruir aquesta col·lecció.

Està estructurat en una introducció i en cinc apartats:

 – importància de la col•lecció de roses de la Malmaison

 – Reconstrucció de la col•lecció descripció d 197 roses

– Bibliografia d’autors citats al catàleg

– Relació alfabètica de rosers plantats a la Malmaison

 – Catàleg de rosers ornamentals plantats a la Malmaison

 És un llibre de col•leccionista i rar de trobar 

Autor: Peter Harkness
Editat per: Editorial Cartago, 2005
The Royal Horticultural Society
Títol original: The Rose, 2003
335 planes,
Enquadernació: tapa dura
Idioma: castellà
És una edició de petit format i amb molta  il·lustració, amb imatges procedents, moltes d’elles,  dels arxius de  la   The Royal Horticultural Society, que posseeix una de les millors col·leccions d’obres d’especialistes en il·lustracions  botàniques.

A la  introducció, es fa un breu repàs   de la presencia de la rosa al llarg dels segles  i està estructurat en   tres   capítols. En el primer:  Rosas de la Naturaleza ,”Todas las rosas del mundo, en su gloriosa variedad, descienden  de rosas silvestres….” , així comença aquest    capítol  on descriu l’origen i la classificació, des de  John Lindley (1799-1865) i el llarg rastre, fins els nostre dies, dels  descobriments de les nombroses varietats de roses botàniques escampades per tot el món .
En el segon capítol: Rosas de la história,   fa un repàs per la historia de la rosa, des de els seus orígens botànics i   la  influencia  dels fets històrics que anaven marcant cada moment, tenint en compta la gran frontera geogràfica que representava l’Himàlaia. Cal dir que orient i occident, en gran manera, estaven d’esquena fins que els grans viatges científics van propiciar la trobada d’aquets dos mons i de les seves roses. Fins el moment les roses de cada món habian evolucionat dins de les seves própies  fronteres.
La tercera part, “Rosas de diseño” , tracta dels processos que a principis del segle XIX van tenir lloc per les roses. La confluència, bàsicament a Europa, de les roses vingudes d’arreu, va conduir a un esclat en tots els sentits, un reconeixement popular i entusiàstic cap aquesta flor que  va propiciar  una demanda creixent , que va repercutir en més especialització, millora de totes les tècniques relacionades amb el conreu i reproducció, millora de la producció, etc…En definitiva, un procés sense fi de hibridacions que van donar peu a innumerables noves varietats i a una espiral que avui encara perdura
És  un llibre útil per ampliar i documentar l’historia de les  roses a través dels temps des de les diverses vessants comentades. Amb un punt de erudició i nombroses  referències i anècdotes que el fan summament àgil i  amè.

Silvestres , cultivadas y bibliografía

Coronel  Joaquín  Martínez Friera,

Madrid, 1957

Graficas Orbe SL

65 fotografies i il·lustracions

El llibre està dividit en tres grans seccions, a la primera part, parla de l’afició de les roses al nostre país, fent un repàs de la trajectòria d’aquesta afició, sobre tot pel que fa referència a l’entitat creada a Barcelona “Els Amics de les Roses” i fent vots per  tal de que es constitueixi a Espanya una Associació semblant.

En el segon gran apartat parla dels obtentors espanyols i catalans i de les roses obtingudes fins el moment. És summament interessant el recull i descripció de la majoria de roses. És l’únic llibre que , fins el moment, fa  una descripció   de les varietats de roses creades a Espanya. Fa un repàs també, de les roses autòctones de la península i una classificació   i descripció de  les mateixes .

imatges de roses documentades al llibre

Proporciona informació diversa sobre  forma de comprar rosers, el registre de varietats i bibliografia.

Finalment recull diversos resums sobre la relació de varietats, premis obtinguts, relació d’obtentors i una relació de llibres, revistes i diversos articles sobre les roses a Espanya.

Sens dubta és un llibre essencial per qualsevol aficionat per la quantitat de informació que dona del nostre país i la descripció que fa de les roses creades fins el moment. Val a dir que és un treball lloable i sorprenent per la temàtica tractada i pel personatge que el va escriure. El sr. Martinez Friera va ser militar del exercit espanyol i la seva extensa bibliografia tracta de temes  de caire històric –militar en diverses vessants:  biografies, teatre, cròniques militars… . , per això sorprèn el que dediques un llibre a aquesta temàtica. P. Dot li va dedicar una rosa a la seva esposa “R. Rosa de Friera”,  abastament documentada en el propi llibre.

És un llibre exhaurit i rar de trobar.

Plana dedicada a la descripció de diverses varietats